El pont

El suïcidi no és una qüestió de classes socials, ni de poder adquisitiu, ni de bons i dolents, ni de bojos o entenimentats; sinó de la condició humana. És una questió de decidir i actuar. Els motius són múltiples i poden ser qüestionats si, en el moment just, algú interposa l’interrogant que ho detura tot. Així comença El pont, just en el precís moment en què, en plena nit, un home es troba amb un altre que està a punt de saltar al buit. Un buit que anirem descobrint i que és compartit per tots dos personatges. Un buit que no és només literal sinó metafòric, un buit interior que senten tots dos, i un buit que va més enllà de tots dos. El buit social, el buit vital, el buit existencial. No són dos tarats, o sí, però ho són amb la clara intenció de canviar el que viuen i com ho viuen. Tots dos pretenen un canvi dràstic i profund que els arrelarà en una amistat inesperada per a afrontar el misteri de la mort.